Les golfes

Voleu saber quina és la millor forma de coure la botifarra? Que us quedi ben cuita tant per dins com per fora i sense cremar-ne la pell?

Heus-la ací:

Preneu una botifarra d'aquelles que hi vagin (o que no hi vagin. Al capdavall, la cocció seguirà pels mateixos viaranys) i punxeu-la tres o quatre cops amb la fulla d'un ganivet. Tot seguit, poseu la paella al foc, una cullerada d'oli, i escalfeu-la a foc molt baix. Poseu a coure la botifarra i aneu-la punxant lleument cada dos o tres minuts, sense pujar la intensitat del foc. Un cop vegeu que la meitat inferior de la botifarra ha canviat de color, gireu-la i repetiu el mateix procés, sense deixar de punxar-la cada dos o tres minuts. Quan l'altre meitat estigui cuita, el que podeu fer, si voleu, és sobtar-la, és a dir, posar el foc molt fort i torrar els dos costats de la botifarra.
En el cas que volguem coure la botifarra a la graella, seguirem el mateix procés, però sense utilitzar oli.
Hi ha gent que té el costum d'obrir la botifarra pel mig en el moment de la cuita. És el que se'n diu botifarra esparracada. Amb aquest procés, aquesta es cou més ràpid, però també hi ha l'inconvenient que al obrir-la pel mig, molts dels olis del seu interior es perden donant per resultat, així, una botifarra menys gustosa.

La botifarra també queda molt bona cuita entre brases amb una "papillote" de ceba, de vi negre i un xic de farigola.

Bon profit i un bon rostit!

Que la història davalli entre els teus dits
com la pols de la sorra, Víctor Jara.
Aquesta cançó no mutarà el món,
ni la mort als ulls dels que es fan dir prínceps,
sols donarà un xic de valor als arbres
humans que, sens saber-ho, ja suporten
l’envestida incauta dels vents de foc.
Toca’m, doncs, la cançó amb les mans senzilles,
amb els nusos d’uns dits gebrats del sud.

Perquè canten les fulles, Víctor Jara?

Són, potser, les teves mans les arrels
que bufen les notes als nostres boscos?