Les golfes

Dorm al meu costat, i li vetllo el son. A les parets de la seva habitació hi ha coses boniques i delicades com les mans d'una nina de drap, coses que estima, fotografies plenes de somriures.
Hi ha una rosa i un record de noces, robes còmodes i virolades a l'armari i peces de feltre de colors vius per retallar-les amb forma de flor o de papallona. El peu de la seva làmpada té dibuixada una Lluna amb el nas llarg de les bruixes bones i els llavis vermells, i en un racó el dibuix de la cara d'un pallasso. Quan veig, a més, la fotografia meva que té emmarcada i sempre visible, llavors la tendresa de totes les imatges anteriors esdevé emoció. Estar present en una habitació significa ser algú, significa ésser viu a la ment d'algú altre.
Dorm al meu costat, i li vetllo el son. És molt bonica. Avui, abans que ella es posés a dormir, he estat memoritzant una estona els detalls dels seus ulls, l'assimetria de les seves faccions i el petit plec de la simpatia al costat dret dels seus llavis. Apareix per art de màgia quan somriu, i quan dorm també el té, només que amagat. Li agrada que li diguin bonica, preciosa, princesa, i la veritat és que ho és. L'expressió del seu rostre quan li dius aquestes veritats ho demostra. Somriu i baixa un petit instant la mirada amb timidesa. Després et torna a mirar, i mentre li estàs dient aquestes coses una altra vegada conté el somriure d'una forma poc dissimulada. D'una forma encantadora.
Dorm al meu costat, avui m'ha convidat a dormir amb ella. M'ha fet petons, i m'ha abraçat mentre parlàvem, i quan jo l'he abraçat a ella, per l'esquena, m'ha pres els braços i me'ls ha posat sobre la seva panxa. Li he bufat a la orella i li he entonat una cançó amb els llavis tancats. Li ha agradat molt.
Ara dorm al meu costat, i jo li vetllo el son. És de nit i el seu respir compassa aquestes paraules.