Les golfes

És senzill caure a la tragèdia. Quin serà el següent pas si espero, quiet, aturat dins el temps, la teva reacció de perdó? En silenci corren les busques del rellotge. El so d'un motor creua l'habitació, el got de vi, mig buit, brilla d'or davall el petó de la làmpada. Perquè negar una veritat sense solucionar? Perquè callar el sentiment de derrota quan no enfronto la constància de la vida? Als llimbs de la raó i l'instint espero amb una llàgrima al pou dels ulls, i no sé abastar-la.
Saber prendre la sensació, el prístin influx de cada instant, saber correspondre a l'instintiu fluïr de les sensacions primigènies, confrontar la injustícia del propi camí, caminar de bracet amb els dolors de la suposició.
Quin serà el següent pas quan arribis algun moment desconegut de la fosca? Interpretar tristesa? interpretar alegria? interpretar inconsciència? interpretar indiferència?
Apareixeràs com un mirall, ho sé, com el mur callat on es sobreposen els meus silencis, sempre a punt de caure però alhora sempre dret gràcies a uns contraforts antics.
I és que sé una veritat injusta i salvatge a la qual tanco la porta i de la qual fujo. Lluitar contra tu seria la mort, i no tinc paraules per fer-ho.