Les golfes

Conten al poble de Taradell una llegenda si més no curiosa que explica com van aparèixer les figues flor.
Resulta que una vegada el Creador passejava pel Paradís amb uns amics. En un moment donat i com a mostra d’agraïment pel convit a caminar per una paratge tan fantàstic, un dels companys li féu una presentalla.
El Creador, després de fer una primera llucada al regal demanà:

- I què és això?
- Pa de figues. –li respongué el seu company.- Proveu-lo, de segur que us en llepareu els dits!

I així ho feu el Creador. De seguida el seu rostre transmutà a una expressió de goig a la que acompanyaren les següents paraules:

- Caram que bo! Escolta, de què has dit que era, el pa?
- De figues, senyor, arreu la vostra ma en va plantar l’arbre i creieu-me que dóna un fruit meravellós.
- I quan es mengen les figues?
- Veureu, perquè una figa sigui bona, ha de complir tres requisits: Tenir coll de dama, llàgrima de pobre i vestit apedaçat. I això passa a principis de tardor.
- Doncs és una llàstima que un fruit tan dolç i complidor creixi una sola vegada, no et sembla?

I amb aquestes el Creador es posà a cavil•lar per tal de millorar encara més tot allò que havia creat. A la fi arribà a una conclusió:

- Ja ho tinc, a partir d’ara també en farem créixer a l’estiu!

I així fou com des d’aquell moment i fins avui les figueres tenen dues tongades de fruit.

Font oral: Josep Mª Prat i Franch