Les golfes

És curiosa la nit.
De cop i volta aixeques la mirada
i veus un llum encès. Pares l’oïda i només sents
els batecs d’un cor que de vegades no saps si existeix.
Sorprès l’escoltes. Un, dos, tres, silenci, enyor, les mans
estan buides i sents que no recordaves massa bé qui ets,
com qui juga amb nines sense saber com es diuen
o com qui retalla llunes de paper sense imaginar-ne la lluïssor, sense imaginar-ne la lluïssor.