DE LA POR A PERDRE’T
No he estat avisat d’aquest ofec reptador
que m’ha assaltat dins la nit. Una giragonsa
de fred quadrat ha encalat les meves entranyes,
el remolí de la realitat s’ha alçat
de les ombres com un esclafit i he cridat
intens, des del fons de tot, com qui exhala fletxes.
Un silenci absolut ho ha recorregut tot,
m’ha omplert la boca, m’ha tancat l’entrada d’aire,
i m’he trucat al pit per tal que el cor obrís
la porta als huracans. Llavors, només llavors,
he descobert que la por a perdre’t descansava
just al meu costat, suplicant-me la venjança
dels meus jos perseguidors.

La Tafanera
del.icio.us