Les golfes

No en sabíem res d'aquest dístic sense nom
anomenat condicional, aquest dibuix
del verb de corbata i mocador que al captard
del temps ho malferia tot en glops petits
amb l'olor del desig sense forma.
Si haguéssim sabut, al llarg de l'aire entre els roures,
que la melodia de tot allò possible
és un raig de llum irrepetible,
no hauríem cregut ni fet tòtem del voler
rere el qual les nostres decisions són debades.
Hi ha tant futur clos rere la condició ignota
que el caminar s'ha fet fang i pols, i tenebra
amb color de dubte!