Les golfes

Els morts també fan l'amor. També giravolten entorn de l'essència, tenen pampallugues als ulls i es fan seva la duresa de l'existència. Els morts dirigeixen algunes converses i a vegades reguen les flors del jardí. No parlaré de la mort com a concepte de base, sinó dels morts, de la carn palpable, i de com aquests morts porten en si un paradigma de la mort que sols existeix en els llibres d'història i allà on les xeringues i les drogues dels laboratoris legals no poden arribar.
Jo sóc un d'ells. La naturalesa no em volia i en canvi camino amb pampallugues als ulls, la meva carn es mou de forma independent i a vegades rego flors. Ara vindria el moment de fer una cita literària o de parafrasejar algú, i solament em ve al cap Bolaño i cap frase seva en concret. Per fer cites literàries s'ha de ser un lector que escriu i jo solament escric sense ser lector. Un mort que no llegeix i que escriu sobre qui la naturalesa no havia escollit. Per això no em costa admetre que sóc un element en certa manera important per a la destrucció de la meva pròpia espècie. Amb la meva presència viva dins els morts del món dels vius, sóc saquaç inquietant dels genets de l'apocalipsi.
Així, com qui diu "Bon dia" quan els núvols amenacen pluja o com qui resol mots encreuats en un bar de mitja nit.