Les golfes

T’adonares, la primera vegada
que els dits i l’infinit es desuniren,
que l’amor i allò que és real es miren
des de viaranys diferents; es pugnen,
s’espien, i es tempten
sense el poema poder-ho negar.
Que reclosos els ulls tota paraula
s’enfonsa a l’abisme.